Síntesi del marc teòric

RAMONA, ADÉU
MONTSERRAT ROIG

INTRODUCCIÓ
• Montserrat Roig va néixer i va morir a Barcelona.
• La seva vida i la seva escriptura estant estretament relacionats.
• És una intelectual compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme.
• Destaca també com a periodista a la premsa escrita i a la televisió.
• Activa políticament.


ELS PRIMERS ANYS
Al final de la segona Guerra Mundial, la victòria dels aliats havia fet concebre esperances que s’acabaria amb el franquisme amb una lògica intervenció de defensa de la llibertat i la democràcia. El franquisme va portar a terme una política dictatorial on no es regia per cap Constitució ni es reconeixia el dret de vaga ni la llibertat d’expressió. A Catalunya es va abolir l’Estatut d’Autonomia, es van suprimir les institucions culturals catalanes i es va relegar la llengua catalana a l’àmbit privat. Els autors es veuen tallats a l’accès polític, exiliar-se o abocats a les edicions clandestines. La família Montserrat Roig estava relacionada amb la vida cultural catalana abans de la guerra; la seva infantesa es desenvolupa al barri de l’Eixample de Barcelona i va a l’escola de la Divina Pastora. Viu sempre allà tot i que fa curtes estades a l’estranger. Els estudis secundaris els fa a l’institut Montserrat a Sant Gervasi, en un ambient més lliure que en l’escola de monges. Els anys de postguerra, condicionen fortament les generacions que comencen a formar-se en aquest període.

ANYS DE FORMACIÓ
A la decada dels 60,la publicació de llibres en català es revifa. Apareix edicions 62 i en poesia es publiquen llibres fonamentals com la PELL DEL BRAU de Salvador Espriu. En la narrativa es viu l’eclosió de Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo o Pere Calders. L’assaig compta amb noves veus com Joan Fuster. En el teatre es renoven els plantejaments tradicionals i se n’introdueixen de nous més europeus, amb una plataforma d’expressió important com l’escola d’Art Dramàtic Adrià Gual.
Montserrat Roig es matricula a l’escola i entra en contacte amb aquest ambient.
La seva primera vocació va ser la d’actriu però paral•lelament va començar a escriure.
Va estudiar Filosofia i Lletres i es va llicenciar a la Universitat de Barcelona.
Més tard participa en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants a Barcelona, al Convent de Caputxins de Sarrià, amb l’assistència d’intel•lectuals.
Intenta donar-se a conèixer en l’àmbit literari gràcies als premis.

ELS SETANTA
Apareix la seva primera novel•la, Ramona, adéu(1972) i d’altres llibres on dóna la seva particular visió de la petita burgesia des de l’antifranquisme i el progressisme que la caracteritzen.
Va treballar com a professora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol, més tard també ho va ser a Glasgow i a Arizona.

MORT DE FRANCO
En aquest context Montserrat Roig conrea el periodisme i es dedica a la narrativa de ficció.
D’aquesta època és Personatges, un programa d’entrevistes que presenta en els inicis de la televisió en català on es mostra la política d’augment del moment i la diversificació de la programació en català . Hi apareixen entrevistats fins aleshores exclosos com Joan Oliver o el pintor Antoni Tàpies.

ELS VUITANTA
Ens mostra ja un gran domini de les tècniques d’escriptura i marcada per un to malenconiós amb El cant de la juventut(1989).En aquests anys també es dedica intensament a la televisió.
Anys més tard participa com a guionista i presentadora en dos programes que tenen en comú donar la paraula a la gent del carrer i que tingueren una sort desigual pel que fa a l’audiència: Los padres de nuestros padres i Búscate la vida.

ELS ÚLTIMS ANYS
Destaca per la seva maduresa Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) que és una reflexió sobre l’escriptura i una mirada a l’existència de l’home i les seves inquietuds, i sobre la Barcelona la real, i la imaginada.
El 1991 va morir per un càncer molt agressiu. De publicació pòstuma és el que ella denominà “dietari obert”. La seva obra va estar traduïda a part de les principals llengües europees, al búlgar, l’hongarès, el neerlandès, l’hebreu, el rus i el suec.

ESCOLA LITERÀRIA
Els autors reconeixen que l’esdeveniment que els hauria marcat com a generació si l’obra s’hagués publicat uns anys més tard hauria hagut de ser la mort de Franco al 1975.
Els trets que consideren imprescindibles per parlar de generació literària són: naixement en anys no massa distants, formació intel•lectual semblant, relacions personals, llenguatge generacional, anquilosament de la generació anterior, la presència d’un guia i l’existència d’un esdeveniment generacional que aglutinés( la dictadura). Montserrat Roig, s’insereix de ple en la narrativa del seu temps.

RAMONA, ADÉU DINS LA PRODUCCIÓ DE L’AUTORA
La història és narrada a través de la veu de tres dones- àvia, mare i filla- que a més del vincle familiar, comparteixen el nom, Mundeta.
El lector pot resseguir la història de la nissaga familiar del Ventura-Claret-Miralpeix.
En la novel•la apareix el protagonisme de les dones en un món d’homes i Barcelona com a espai i alhora personatge, la liturarització d’esdeveniments històrics, l’evocació del món petitburgès de l’Eixample, la ruptura generacional de la dècada dels seixanta i la soledat.





GUIA D’ESTUDI

I.TEMA I ARGUMENT
El tema de Ramona, adéu és l’amor. La seva recerca centra la vida dels personatges protagonistes, també és una novel•la sobre el fracàs, tant personal com col•lectiu.
L’argument és el que passa a la novel•la, la història que s’hi narra: la Mundeta Jover es casa i explica la seva vida, només alterada per un avortament, la relació amb un estudiant-Victor Amat- i el naixement de la seva filla, fins a la mort del marit. De la Mundeta se’ns mostren les dificultats que té moure’s en societat, el “festeig” amb l’Ignasi Costa i les vicissituds per buscar el seu marit durant la Guerra Civil. I podem resseguir com la Mundeta Claret, a partir de la seva relació amb en Jordi Soteres i els esdeveniments polítics del moment, va prenent algunes decisions sobre la seva vida.
El relat transcendeix la historia personal de les tres dones. L’obra de Montserrat Roig esdevé també una crònica en tres temps, des de finals del segle XIX fins als anys setanta del XX, un repàs de la història col•lectiva des de la perspectiva de les protagonistes.

II. PERSONATGES
Les protagonistes de la novel•la són tres dones d’èpoques diferents: l’àvia (Mundeta Jover), la mare (Mundeta Ventura) i la filla (Mundeta Claret).
La Mundeta Jover és una dona frustrada, ja que no hi ha una correspondència entre les il•lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana. Casada amb Francisco Ventura, un home ensopit i desapassionat, es debat entre la recerca de l’Amor Ideal, la ivresse que ha conegut a les novel•les romàntiques llegides d’amagat. Per intentar compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant, Víctor Amat, que tampoc respondre a les expectatives.
A diferència de la seva mare, amb una forta personalitat, la Mundeta Ventura és una dona bleda, poruga i submisa. Primer, depenent de la seva mare i després del marit, en Joan Claret. Si la mare trobava en els llibres romàntics i religiosos les heroïnes en que emmirallar-se, la Mundeta conforma el seu imaginari a partir del món del cinema: es veu a sí mateixa com una enamorada de pel•lícula.
Un primer amor acabat de manera tràgica, el seu excèntric amant, l’Ignasi Costa se suïcida, l’aboca a una vida ben diferent de la imaginada, una vida absolutament grisa i plena de claudicacions. Es tracta d’un personatge construït per dos procediments. D’una banda, a través del que els altres diuen. Tothom es veu amb cor d’opinar o de decidir sobre la seva vida. De l’altra, pel seu capteniment en moments històrics extraordinàriament rellevants. La Mundeta passa pels esdeveniments de puntetes, i es notable el contrast entre la percepció que en té ella i la dels que l’envolten.
El personatge de que es fa una anàlisi psicològica més aprofundida, perquè pertany a la mateixa generació que l’autora, és el de la Mundeta Claret. Tot i que l’acció d’aquest personatge és temporalment la més breu, coneixem múltiples cares d’aquesta dona: la universitària, la compromesa, l’enamorada, la filla, la néta, la germana, l’amiga...
La seva personalitat és força complexa i contradictòria. En aparença és la més lliure de les tres dones i menys subordinada als condicionaments socials i morals. En realitat també és una dona que depèn d’un home, en Jordi Soteres, i viu presonera d’una relació que la fa infeliç.
El personatge de la Mundeta Claret és caracteritzat a través de dos procediments. D’una banda, pels elements que l’envolten i que podrien ser comuns als membres de la seva generació i per una determinada manera de relacionar-se. De l’altra, sovint se’ns presenta les contradiccions entre allò que fa, pensa i sent amb el que ella creu que ha de fer, pensar o sentir.
Les tres dones tot i que viuen en èpoques diferents tenen força punts en comú: són somiadores, el leitmotiv de la seva vida és la recerca del veritable amor, tenen espais de felicitat clandestina i són dones que se senten molt soles.
La Mundeta Jover i la Mundeta Ventura mantenen una relació amb els seus homes que no les satisfà, però tasten fugaçment l’amor en les figures del Víctor i l’Ignasi,i el record de tota una vida. La Mundeta Clarent, en canvi, tot i tenir una visió de l’amor semblant a la de la mare o de l’àvia, parteix dels avantatges de que li parla l’àvia.
La Mundeta Claret és respecte l’àvia i la mare una privilegiada. És l’única que té l’oportunitat de donar un veritable gir a la seva vida, d’emprendre un altre camí.

III. ESPAI
L’acció se situa a Barcelona. La ciutat només serveix d’escenari per emmarcar la història, els conflictes i l’evolució dels personatges, sinó que té una significació pròpia. És un element viu, en transformació contínua.
La Mundeta Jover ens mostra, en les seves anotacions, la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. La de portes endins, que descriu amb gran minuciositat i la que veu des del balcó, la de portes enfora. És una ciutat en expansió, una ciutat que canvia de fesomia després de l’enderrocament de les muralles que la constrenyien i que viu el naixement d’un barri paradigmàtic, l’Eixample.
La Mundeta Ventura viu en una ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics de tota mena que se succeeixen a gran velocitat i que acabaran desembocant en el drama de la guerra civil. Però viu aliena a aquests fets.
La Barcelona de Mundeta Claret és grisa i decadent. És una ciutat desordenada, anàrquica, amb deficiències de tot tipus, que menysprea els edificis d’interès artístic, que viu d’esquena al mar.
Independentment de l’època que els ha tocat viure, les tres dones se senten fortament lligades a la ciutat que les ha vist créixer. La percepció de la ciutat canvia al llarg de la novel•la en paral•lel les seves vides.
També trobem Valldoreix. Així com Barcelona hi té doble funció, escenari i personatge, Valdoreix no sinó la personificació de la hipocresia concentrada en la visió i el tractament de la Kati.

IV. TEMPS
La irrupció de dos personatges protagonistes a la novel•la va lligada a esdeveniments històrics força simbòlics. Així doncs, el 8 de novembre de 1893, la placidesa de les nits al Liceu es va veure alterada per un atemptat anarquista. La Mundeta Jover també viurà la pèrdua de Cuba i Filipines, la Setmana Tràgica i la Primera Guerra Mundial.
La figura de la Mundeta Claret és indestriable de les lluites estudiantils dels últims anys de la dictadura franquista: participa en la construcció del Sindicat Democràtic d’Estudiants i en les assemblees dels anys seixanta.

V. ESTRUCTURA
La història de la Mundeta Jover va formar part del llibre Molta roba i poc sabo i s’utilitza ara com a punt de partida de Ramona, adéu. La novel•la de Montserrat Roig té una construcció complexa. No presenta la tradicional divisió en capítols. S’estructura externament en un seguit de seqüències en que van apareixent, alternades, les històries de les tres dones.
Pel que fa l’estructura interna, hi ha seqüències en que les tres històries es barregen: la narració de la Mundeta Claret inclou la història de la seva mare i també la de la seva àvia. La de la Mundeta Ventura completa la de la seva mare, la Mundeta Jover. Ramona, adéu és el resultat de totes aquestes seqüències concatenades. És un tot format per elements relacionats entre si i amb la totalitat.

VI. NARRADOR I PUNT DE VISTA
La narració s’inicia amb força amb un monòleg interior de la Mundeta Ventura i es clou de la mateixa manera. El monòleg interior reprodueix el seu pensament com si parlés amb si mateixa o penses en veu alta. També trobem una gran abundància de refranys i frases fetes. Coneixem una altra de les protagonistes, la Mundeta Jover, a través d’un diari personal. Trenta-set dies de la seva vida, al llarg de vint-i-cinc anys ens serviran per dibuixar els trets fonamentals del personatge i de l’època que li ha tocat viure.
A la resta de la narració predomina la narració en tercera persona obra d’un narrador omniscient, és a dir, que sap i explica què fan, què diuen, què pensen i què senten.

VII. SIMBOLOGIA
De vegades, els detalls funcionen com a anticipadors del futur o com abocadors del passat. També serveixen per estructurar la narració relacionant unes parts amb les altres o per exemplificar el pas del temps. Els detalls tenen una funció simbòlica.
Hi ha tres símbols destacables, els dos amorets de marbre blanc i cabells rinxolats que la Mundeta Jover té al rebedor, el cactus que en Joan Claret regala a la Mundeta Ventura el primer dia que van a passejar junts i les papallones que en Francisco col•lecciona.
En Victor Amat és la personficació de l’amor pur per a la Mundeta Jover. Hi apareix amb un símil que és els amorets de marbre blanc i cabells rinxolats que s’abracen i s’estimen.
Un altre símbol és la papallona. És un símbol de sensibilitat i de llibertat. En el cas de les papallones del Francisco simbolitzen la convencionalitat i l’inconformisme.

VIII. LLENGUA I ESTIL
Montserrat Roig té un bon domini de la llengua catalana i té alguns aspectes lingüístics que caracteritzen el seu estil.
La llengua que utilitza és molt fidel a les regles i les normes gramaticals però en cap moment no sembla artificial o allunyada dels personatges. S’escau bé.
Utilitza formes col•loquials i populars en el lèxic per donar versemblança i vivacitat.
S’empra l’oració coordinada i la repetició volguda de mots amb una clara connotació simbòlica. El llenguatge li permet també mostrar la petita burgesia de l’Eixample. Trobem doncs, elements propis de la burgesia, castellanismes lèxics i anglicismes que accentuen l’esnobisme i el gust per diferenciar-se.