Per a Ina, d’un estany estant
TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA I
Camises de dormir de setí. I una rosa.
I quines coses que ens fan felices! Veus?
Ens pintarem les ungles de les mans i dels peus
amb pètals de gerani. I sentirem la nosa
d’aquell vell cartipàs on calcàvem paraules
-ai, trampes de colors per als infants babaus!
Al fons del mar varen llencar les claus,
allà on feien l’ullet els tresors de les faules.
Au, anem a cercar-les, vestides de pirata!
Pera, la lluna, on té el seu vaixell de plata?
Qui ens embulla les trenes a les branques dels saules?
Paraules de setí. Amb pell d’amor, paraules...
La nit, que ens xuclaria mar endins i no gosa,
ha esfullat aquest dia amb crepuscle de rosa.
COMENTARI DEL POEMA
Ens trobem davant de la primera part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”. És un poema dedicat a la seva filla Ina . La lluna és un símbol de la feminitat ja que, com les dones, també té un cicle, és rodona, com quan la dona està embarassada que té la panxa rodona, necessita de la llum del sol per fer llum, que aquest sol representarien els homes, que sempre han tingut un paper més destacat en la història. El poema es situa en un espai nocturn on la Maria Mercè Marçal li recita a la seva filla aquest poema amb una intenció didàctica.
Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzen aquests "llops" per sotmetre a les dones.
L’estructura interna del text en trobem amb un sonet, compost per dos quartets i dos tercets. La rima és consonant i l’esquema mètric és ABBA.
TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA II
Ralet, ralet…Paraules petitones.Zapz?
La Maiameixé t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estelen
un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?
Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora d’aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.
Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.
I hem alcat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.
COMENTARI DEL POEMA
Ens trobem davant de la segona part del poema “Tríptic per a una quimera” inclòs dins l’apartat “Llops i destrals”. Al mateix poema, s’al•ludeix al títol, amb el vers “en un bosc sense llops ni destrals”. Aquest llop i aquesta destral són símbols amb els que l’autora vol reflectir a l’home i la seva violència, relacionant-la amb la violència de gènere i el domini de l’home sobre la dona. El tema, per tant, és aquesta violència i la cerca de llibertat de les dones. L’argument que utilitza al llarg del poema és la relació entre dues dones, utilitzant un vocabulari infantil per amagar-ho, ja que el poema va dedicat a un bebè, la Ina, de tan sols un any d’edat. Alguns d’aquests elements infantils es trobaríem en l’ús d’expressions com “ralet, ralet” o en la imitació de la manera de parlar de una nena petita: “Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!”
L’estructura interna del text es fonamenta en una introducció, el primer paràgraf, que apel•la a la nena petita, en un desenvolupament, on es narra la relació, i en una petita conclusió de dos versos, on es deixa una porta oberta a l’esperança. En quant a l’estructura externa, veiem que es tracta d’un poema de quatre estrofes amb rima consonant i estructura ABBA, excepte l’ultima estrofa, on trobem només dos versos, que rimen entre si, també de manera consonant. En conclusió, ens trobem amb la tercera part de “Llops i destrals” on es continua la història que s’havia començat als dos poemes anteriors, tractant el mateix tema: la violència de gènere i la llibertat de la dona. Així, veiem com el pensament de l’autora, que lluitava per la igualtat de les dones, es reflexa en el seu text.
TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA III
Avui la pluja no duu espines. Vine.
Té, serva’m a les mans aquest cor, com si fos
Un molinet de vent desbocat, de colors.
Corrents, baiixa les graus on l’amor s’endevina!
Para-li cabaneta al racó dels follets
I atansa flors i fulles d’olors a la fogaina.
I jo amb polsim d’ales de voliaina
Et sembraré els cabells de missatges secrets.
Deixem, al circ desert, xarxes de teranyina
I la sang que ha brollat del nostre nom ferit.
Avui la pluja no duu espines: vine!
Que hi ha un cel de setí al fort de la tempesta
I, a tocar de la llinda d’un paisatge prsocrit,
Castells de focs oberts a mar, torres de festa
COMENTARI DEL POEMA
Es tracta d’un poema dedicat a la seva filla Ina amb gran un gran amor, el qual el compara amb un molinet de vent desbocat. A la vegada, es veu com una mare protectora cap a la seva filla la qual tracta amb amor i afecte. La tercera estrofa apareix el mateix vers amb que comença el poema: “Avui la pluja no duu espines” , significa que el món és bo, no hi ha maldat en les persones. L’ultima estrofa parla sobre el color del cel durant la tempesta i de la textura d’aquest.
Es tracta d’un sonet amb dos quartets i dos tercets amb rima consonant: ABBA, en els dos tercets es recull les idees dels dos primers quartets.
VUIT DE MARÇ
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.//
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
COMENTARI DEL POEMA
En aquest poema la lluna actua com a símbol feminista i el seu títol, dóna nom al dia internacional de la dona treballadora. Intenta expressar poèticament, la lluita per l'alliberament de la dona: cremar tot allò que fins ara ha estat el paper de la dona, és a dir la <
A la tornada, hi ha una elusió al signe feminista format amb totes dues mans, contràriament al signe de poder, agressiu, que és el puny, evoca un estadi on és destruït tot poder. Obrir la finestra en el cel tancat, fa referència a l'alliberament que volen aconseguir i tot alliberament, com els dos últims versos explica, creixerà llavors com un gran arbre.
Són versos de sis síl•labes amb una aparença molt lliure i dinàmica. S’estructura en tres estrofes de dotze versos cadascuna. El conjunt té un ritme que va repassant tota la seqüència cronològica de passat al futur fins a arribar a la conclusió final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada